El passat divendres dia 8 d'octubre, vàrem anar a visitar la Fundació Miró. Primer ens van dividir en dos grups (un començaria la visita per un lloc i l'altre per un altre). El meu grup va començar amb la visita de les instal·lacions de Pipilotti Rist. Eren set espais, a més dels passadissos foscos amb cortines blanques, que no van deixar indiferent a ningú. A totes les sales hi havien recursos audiovisuals, i la gran majoria d'elles disposaven de coixins al terra per asseure's o per estirar-se. Les imatges que es projectaven a les diferents sales eren diverses i no tenien cap significat en concret. Una de les tres úniques sales que no disposaven de seients o coixins, era una cuina gegant, amb una gran paret tota de rajola blanca, amb prejeccions d'aigua, i soroll d'aixetes degotant. Aquesta sala em va impactar força per les sensacions que em va transmetre.
Després d'això, vàrem desplaçar-nos cap a la exposició de Miró. Un gran quadre fet amb tela, cordills i cordes al més pur estil Miró, ens donava la benvinguda. També hi havia les reproduccions en un tamany més reduit de les escultures la Dona i l'Ocell. L'exposició temporal “So Implícit”, a l'espai 13, va ser la primera que vàrem visitar. Consistia en nombroses pantalles que enfocaven una persona i quan no xiulava un xiulava l'altre, tots com si fossin ocells.
Seguidament càrem tornar a baixar a una altra sala, per mirar els primers quadres de Miró a l'exposició. Destacava el quadre “el suïcidi”. Un cop vam tornar a pujar vàrem veure tot de quadres, uns més abstractes i altres més realistes. H i havia un gran nombre d'esbossos i projectes. A part d'obres pictòriques, hi havia nombrosos objectes, com paraigües, mobles transformats, ...
Després de fer un curt però intens passeig per la resta de les instal·lacions i veure altres destacats quadres (alguns de bons i altres una mica decepcionants com el de “Paisatge), va ser l'hora de reunió per marxar de Barcelona i tornar cap a Granollers.
