Museu de Cardedeu

El passat dilluns 13 de desembre, vàrem anar al museu de Cardedeu a veure una exposició fotogràfica de Toni Cumella, ceramista de Granollers. Totes les fotografies que hi havia exposades, eren espais fets o modificats per l'home, però sense ell. Primer hi havia 9 fotos en blanc i negre del seu taller, després 9 d'una pedrera de Menorca, que restava abandonada, 6 fotos d'una sala d'una antiga fàbrica amb una cadira. Cada foto estava feta a una hora diferent i el joc i la gràcia de les fotos eren el canvi de llum. Les següents fotos, ja en color, eren d'una pedrera d'Almeria, i d'un jaciment, que ens mostrava la aridesa d'aquella terra. A la següent sala hi havia diverses fotografies de grans fàbriques i magatzems abandonats, i tot un seguit de fotografies del port de Dublín, amb unes tanques roses florescents que destacaven.

La foto que jo trio, és la d'una fàbrica de Búfalo (Estats Units), en que em va agradar molt el concepte d'un gran espai, fet per l'home, tot sol, abandonat i sobri, amb el riu a davant i el seu reflexe. Es tractava d'una gran fàbrica, amb una enorme paret de ciment, sense cap element, bastant degredada. Aquesta absència d'elements, és la que em fa triar aquesta fotografia, ja que personalment em transmet tot un seguit de sentiments, reflexions...

I per acabar vàrem fer un exercici que consistia en dibuixar des del jardí del Museu, una part concreta de l'instal·lació, des de 4 punts de vista.

"Els Isards"

Dijous passat vàrem visitar l'exposició de la Sala Ciutat, en que hi havia exposades obres de quatre artistes granollerins, que des de fa temps s'agrupen sota el nom "Els Isards". Al primer pis hi havia combinades obres dels artistes Joan Batlles Pi i Xavier Vilageliu. El primer, posava títols peculiars, a les obres, i hi anava treballant a sobre i feia diferents capes. La majoria de quadres compartien una sèrie de característiques semblants. El segon artista, Xavier Vilageliu tenia exposats tot de quadres, en que tots hi havien objectes cuotidians enganxats, que es descontextualitzaven, i adquirien un nou significat. Segons l'autor, el que més li agradava al fer el quadre era saber que la seva obra tindria 1000 mirades diferents i 1000 interpretacions diferents.
 Al pis del mig, hi havia exposada l'obra de Kiku Mena. Tot eren superfícies de cartró, esgarrapades i ratllades amb diferents eines, i pintades amb tons grisos i negres. Segons l'artista el que havia tardat per fer el quadre, eren els anys que portava siguent pintor, i no pas el temps que realment havia estat treballant amb la peça.
I per acabar, a l'últim pis, hi havia l'obra de Jordi Riera. El que ell creia que era important, era el joc de colors, i també la interpretació que en feia l'espectador, i no el procés. Hi havia fotografies, i a diferència dels altres, la seva obra eren escultures en volum. Una d'elles era una estructura de porexpan, amb una làmpara enreixada, i tot de ninots de fusta per sobre de l'estructura que intentaven arribar a la llum. A partir d'aquí la obra tenia un significat diferent per tothom. Una de les interpretacions era la representació d'una secta, i l'altre, la que en feia l'artista, era que de vegades lluitem molt per arribar a un objectiu concret i quan l'hem obtingut, què fem? ens cremem.

Pràctiques photoshop 2

Pràctiques photoshop

Ai Weiwei

Ai Weiwei és fill d'Ai Qing, un dels millors poetes xinesos del segle XX, que va ser acusat d'intel.lectual dretà pel règim de Mao, i va ser desterrat a la regió occidental de Xinjiang, on se li va prohibir publicar i va ser obligat a netejar latrines.
Ai Weiwei ha desafiat tradicionalment al poder i ha trastocat l'ús dels objectes. Entre les seves obres més conegudes, destaca la sèrie de tres fotografies realitzades el 1995, en què es veu com deixa caure i trenca un gerro de la dinastia Han (202 abans de Crist-220 després de Crist). Els seus projectes han estat exposats per tot el món, i ha participat en la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel. Per a molts, però, només va saltar a la fama quan va dissenyar la intricada estructura de l'estadi dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 del qual va dir més tard que no era més que "un somriure fingit", a causa de la utilització propagandística que en va fer el Govern. Ai Weiwei, de 53 anys, és avui un dels artistes conceptuals més prominents de la Xina, i és un dels pocs que s'atreveixen a alçar la veu contra el Govern, la qual cosa li ha guanyat les simpaties de molts xinesos i les crítiques d'altres, inclosos artistes, que diuen que gràcies a això aconsegueix publicitat internacional i puja la seva memòria cau.

Guió tècnic i literari.

Tant el guió literari com el guió tècnic, són dos dels processos o afegits que s'inclouen en el que serà el guió definitiu d'una obra audiovisual. Així doncs hi ha els següents passos per elaborar un guió: la ideia, la sinopsi, el guió literari, el guió tècnic, el guió il·lustrat i el guió animat. Vegem en què consisteixen els dos tipus de guions:

Guió Literari: Narra la pel·lícula en termes d'imatge (descripcions) i so (efectes i diàleg), i està dividit en actes i escenes. Té requeriments de format, que van des de la tipografia a utilitzar fins als marges i distincions com els canvis d'escena, si l'acció succeeix en interiors, exteriors, de dia o de nit. També se separa clarament el diàleg dels personatges de la resta de l'acció. Teòricament, si es segueixen les normes d'escriptura, se suposa que una pàgina de guió correspon a un minut de pel·lícula. Això és de gran utilitat per a saber la durada aproximada que tindrà un projecte.

Guió Tècnic: Aquest guió, que també es diu guió de rodatge o script, afegeix al guió literari una sèrie d'indicacions tècniques per a que tots els membres de l'equip tècnic (des d'autors fins a productors) puguin treballar. Especifica sobre el paper tot allò que s'ha de veure i escoltar durant la projecció i en el mateix ordre d'aparició: il.luminació, posició de la càmera en cada moment, moviments, evolució dels intèrprets, decoració, música per a cada presa, efectes... Es presenta en dues columnes: una per a imatge i una per a so.

Bruce Nauman

A partir de la visita al museu de Granollers per veure l'exposició de Vacca, van sorgir diversos noms d'artistes, i de moviments artístics. Estem parlant de Marcel Duchamp (Dadaisme), J. Beuys (Art conceptual), B. Nauman (Body art, videoart) i D. Gordon.

Bruce Nauman: Va néixer a Estats Units el 6 de desembre de 1941. Té una tècnica de treball molt variada (escultura, dibuix, isntal·lació, neó,...). És reconegut com un dels artistes vius més importants del món. Presenta la seva obra d'una manera juganera, i s'interessa en la natura de la comunicació i els problemes del llenguatge.

Body art: El body art o el videoart va néixer als Estats Units el 1965 a la mà del coreà Nam June Paik i és la utilització de mitjans electrònics (analògics o digitals) amb una finalitat artística. Ha estat important amb la realització dels curts. El videoart, no té perquè tenir ni diàleg ni actors, tot al contrari.

Josep Beuys

A partir de la visita al museu de Granollers per veure l'exposició de Vacca, van sorgir diversos noms d'artistes, i de moviments artístics. Estem parlant de Marcel Duchamp (Dadaisme), J. Beuys (Art conceptual), B. Nauman (Body art, videoart) i D. Gordon.

Josep Beuys:  Va néixer el 1922 a Krefeld (Alemanya) i va morir el 1986. Es va dedicar al dibuix, a l'escultura i la Instal·lació, i també va destacar per les seves performances. Beuys va aportar la idea d'una "estructura social" i va defensar un art amb implicacions polítiques i preocupacions ecològiques.

Art conceptual: L'art conceptual és un moviment artístic en el que el concepte o la idea preval sobre els aspectes estètics o materials, i en molts casos la idea és l'obra en si mateixa. L'art conceptual és un tipus d'art que pretén la desmaterialització de l'obra artística. Va néixer a partir dels anys 60, com a reacció contra el formalisme.

Marcel Duchamp

A partir de la visita al museu de Granollers per veure l'exposició de Vacca, van sorgir diversos noms d'artistes, i de moviments artístics. Estem parlant de Marcel Duchamp (Dadaisme), J. Beuys (Art conceptual), B. Nauman (Body art, videoart) i D. Gordon.

Marcel Duchamp: Va ser un escultor i pintor francès nascut a Sena Marítim el 28 de juliol de 1887, i va morir a Neuilly-sur-Seine el 2 d'octubre de 1968. Va néixer dins d'una família d'artistes. Duchamp és un artista que va revolucionar la concepció de l'art al segle XX. La seva obra és heterogènia i complexa i seria irreductible a un únic moviment artístic, ja que la seva obra travessa les més diverses avantguardes de principis de segle, com el futurisme, el cubisme, Dadà i el surrealisme. El 1913, Duchamp va viatjar als Estats Units, però no va ser fins el 1955 que no va obtenir la nacionalitat. Allà va presentar la seva obra Nu descendant un escalier («Nu baixant una escala») que va causar tant furor com escàndol. És una obra futurista. Va estar apartat de la pintura durant uns anys, la qual va fer escultures d'objectes quotidiants.Probablament la seva obra més rica i estranya, i alhora la més complexa, és Mariée mise à nu par ses célibataires, même coneguda popularment com el Gran Vidre, realitzada sobre un pannell de vidre.
Els últims anys de la seva vida els va passar fent una obra pel Museu de Belles Arts de Filadèlfia.

Dadaisme: Moviment artístic creat a Europa entre 1916 i 1925, precedent del surrealisme. El moviment es va caracteritzar per una postura nihilista, anàrquica irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals. Per als dadaistes res del que havia fet la humanitat era valuós, ni el propi art.

Visita a la fundació Miró: Tapís de la Fundació.

Nom de l'obra: Tapís de la Fundació
Any: 1979
Artista: Joan Miró
Material: Llana
Dimensions: 750 x 500 cm.

He triat aquesta obra pel primer impacte que vaig rebre al veure-la. Impressionava molt trobar-se amb aquest tapís gegant al començament de l'exposició. És de les úniques obres que em van agradar o impressionar, perquè la majoria dels quadres, no satisfeien el meu gust. Sempre he trobat difícil treballar amb tela i cosir, per tant em va cridar força l'atenció.L'obra mostra els 5 colors més abundants amb que Miró treballava (blau, vermell, groc, verd i negre). El contingut del tapís podria ser molt divers. Jo hi veig un gos, però també hi poden haver alhora altres formes animals o humanes.

2 Quatre fotografies amb el mateix punta de vista amb quatre distàncies focals diferents

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

OBJECTIU

OBERTURA DIAFRAGMA

VELOCITAT D'OBTURACIÓ

ALTRES FACTORS

És un pla de detall del recipient. Totes les fotos són d'un punt de vista normal.

He fet servir el zoom per arribar a enfocar l'objecte.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

És un pla general del recipient.

No he fet servir tant el zoom com l'anterior. Només per acostar l'objecte.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

És una vista més general que l'anterior. Tot i centrar-se en l'objecte principal, s'aprecia més el voltant.

També he utilitzat el zoom, però en aquest cas molt poc.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

És un entremig de la primera fotografia i la segona, ja que l'objecte ocupa tot l'espai però no el passa. És un primer pla.

Com les altres, també he ampliat amb el zoom la imatge.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

3 Quatre fotografies amb diferents profunditats de camp regulades a través del diafragma

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

OBJECTIU

OBERTURA DIAFRAGMA

VELOCITAT D'OBTURACIÓ

ALTRES FACTORS

És un pla de detall de l'interior del recipient. És picat

He fet servir el zoom per arribar a enfocar l'objecte.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

És un pla general de l'objecte. És picat

He fet servir una mica de zoom.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

És una vista de tot l'objecte, en una vista normal

He utilitzat força el zoom per apropar-me al recipient.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

És una vista general. Tot i centrar-se en l'objecte principal, s'aprecia més el voltant.

No he fet servir el zoom per fer la foto.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

4 Tres fotografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

OBJECTIU

OBERTURA DIAFRAGMA

VELOCITAT D'OBTURACIÓ

ALTRES FACTORS

<> 

És una vista de l'objecte moguda, en un punt de vista normal.

Com a moltes altres, he fet servir el zoom per apropar.

F 8

4''

No he utilitzat el macro. La foto desprèn una sensació de mal als ulls.

És una vista de l'objecte moguda, en un punt de vista normal.

És si fa no fa com la primera.

F 3,2

100

No he utilitzat el macro. La foto desprèn una sensació de mal als ulls.

És una vista de l'objecte moguda, en un punt de vista normal.

He fet servir el zoom més o menys com a la primera i la segona.

F 4

8

No he utilitzat el macro. La foto desprèn una sensació de mal als ulls.

5 Quatre fotografies fent proves utilitzant i no utilitzant alternativament el flaix

 

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

OBJECTIU

OBERTURA DIAFRAGMA

VELOCITAT D'OBTURACIÓ

ALTRES FACTORS

És una vista de tot l'objecte, en una vista normal.

He fet servir el zoom per apropar-me al recipient.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir el macro.

És una vista de tot l'objecte, en una vista normal.

Com l'anterior, ja que era des de la mateixa posició i el mateix zoom.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir el flash i el macro.

És una vista diagonal en un primer pla i picat del recipient.

He fet servir el zoom.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir el macro.

És força semblant a l'anterior, però vertical.

Per tant, com a l'anterior també he utilitzat el zoom.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir el flash i el macro.

6 Altres proves per a conèixer tots els mecanismes de la càmera

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

OBJECTIU

OBERTURA DIAFRAGMA

VELOCITAT D'OBTURACIÓ

ALTRES FACTORS

És un primeríssim pla horitzontal de l'interior i l'exterior del recipient.

Quasi no he utilitzat el zoom. M'he acostat molt a l'objecte.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir només el macro per enfocar el fons i desenfocar el davant.

És un primeríssim pla horitzontal de l'interior i l'exterior del recipient.

Només he utilitzat el zoom que el super macro m'ha permès. M'he acostat molt a l'objecte per aconseguir el contrast.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir el super macro per enfocar el davant i desenfocar el darrere.

És un pla general del recipient amb un punt de vista normal.

He fet servir el zoom per aportar una vista complerta de l'objecte.

Ho he fet amb el mode Luz Natural , i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Luz Natural , i per tant no es veu.

He canviat de mode.

És un pla general del recipient amb un punt de vista normal.

He fet servir el zoom per aportar una vista complerta de l'objecte.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir el “UP “ per fer una foto amb més claror.

És una vista picada de l'objecte, molt clara.

Es veu un tros de taula al voltant del recipient, per tant m'hi he acostat, però no massa.

F 2,8

10

He posat el mode S. com menys velocitat d'obturació, més claror.

És una vista picada de l'objecte, molt fosca

També he fet servir el zoom. Una mica més que l'anterior.

F 2,8

160

He posat el mode S. Com més velocitat d'obturació més foscor.

Visita al Museu de Granollers

En la visita de l'exposició "Entre la destresa i el desastre" de Vicenç Vacca, només hi havia exposada una obra. El seu nom era: Vincenzo Succo Marconi, (Vincenzo=Vicenç, Succo= nom italià ja que la seva família era italiana, i Marconi= creador de la ràdio, objecte principal de l'obra). L'obra consistia en en un marc típic de quadre amb tres reproductors de cd's i tres radiotransistors modificats electrònicament, tots ells penjats amb fil-ferro. Emitien sons diferents i descoordinats: un gos bordant, un cotxe de carreres, i un violí. Les tres mini-ràdios emitienles següents emissores: la cope, la ser i Catalunya Ràdio. Va explicar que va triar aquestes emissores perquè les dues primeres informen des des d'un punt de vista feixista, i Catalunya Ràdio neutral. Una forma de veure com la societat manipula la informació.
Després de veure l'obra, vàrem fer un debat amb Vicenç Vacca, i vam estar debatint sobre què és l'art i sobre la reputació que tenen els artistes avui en dia.

Benet Rossell

La visita guiada per l'exposició  de Benet Rossell va començar amb tot de rodets de pel·lícula, que Rossell agafava i hi pintava a sobre. El que acostumava a pintar eren figures humanes que estaven creades a partir de lletres xineses. Després projectava les pel.lícules, i a mesura que avançava apareixien lletres i dibuixos. Els rodets o bé els comprava a "mercadillos", o agafava els que estaven a la brossa.
A la següent sala hi havia tot de quadres de Rossell de diferents mides, tots embolicats, la qual es podien consultar llurs preus. Just davant hi havia una petita habitació en que es projectava un vídeo de Rossell i un company seu que apareixien fent accions surrealistes i sense cap significat per París, com passejar pel carrer sobre un cavall petit.
L'última sala, hi apareixien tres projeccions de vídeo. Les dues primeres, són unes grabacions d'un minut d'una càmera instal·lada a les Rambles de Bcn. Una era dels anys 70, i l'altre del 2009. Van ser gravades el mateix dia, el mateix mes i la mateixa hora i des del mateix lloc dels dos anys respectius. Comparava el moviment de les Rambles de les 9 del matí. La tercera projecció era una grabació de la font de Canaletes, i la guia ens va explicar que veure aigua a aquesta font, per un barceloní/na és força curiós. La grabació ens mostra la gran quantitat de gent que malgrat ser aigua de baixa qualitat, hi ompla ampolles i hi veu aigua.

Còmic

"Vehículos perfectos"

Nom de l'obra: Vehicles perfectes (4, 15, 19, 25, 26)

Any: 1993

Autor: José Antonio Hernández- Díez (Veneçuela)

Material: Fusta, Cautxú, paper, vidre, acrílic, metall, plàstic.

Adquisició: 2005

Descripció: L'obra tracta de 5 monopatins penjats a la paret, un amb les rodes verdes, l'altre blaves, verdes altre cop, roses i l'últim blaves de nou. Cada un d'ells té pintat a la planxa de l'estri, un noi amb mocadors, gorros, de tal manera que només s'els hi veu els ulls. Un d'ells porta un cocktail molotov. La simbolització que té aquesta obra, són els estudiants universitaris que protesten contra la policia, que no fa res davant les injustícies socials i corrupcions del seu país. El per què dels skates? Doncs perquè segons ells és el mitjà de transport més hàbil i ràpid per esmunyir-se pels carrerons estrets davant la persecució policial. A més, els espais que rodegen al MACBA, són famosos i coneguts per nombrosos skaters.

Visita a la Fundació Miró

El passat divendres dia 8 d'octubre, vàrem anar a visitar la Fundació Miró. Primer ens van dividir en dos grups (un començaria la visita per un lloc i l'altre per un altre). El meu grup va començar amb la visita de les instal·lacions de Pipilotti Rist. Eren set espais, a més dels passadissos foscos amb cortines blanques, que no van deixar indiferent a ningú. A totes les sales hi havien recursos audiovisuals, i la gran majoria d'elles disposaven de coixins al terra per asseure's o per estirar-se. Les imatges que es projectaven a les diferents sales eren diverses i no tenien cap significat en concret. Una de les tres úniques sales que no disposaven de seients o coixins, era una cuina gegant, amb una gran paret tota de rajola blanca, amb prejeccions d'aigua, i soroll d'aixetes degotant. Aquesta sala em va impactar força per les sensacions que em va transmetre.

Després d'això, vàrem desplaçar-nos cap a la exposició de Miró. Un gran quadre fet amb tela, cordills i cordes al més pur estil Miró, ens donava la benvinguda. També hi havia les reproduccions en un tamany més reduit de les escultures la Dona i l'Ocell. L'exposició temporal “So Implícit”, a l'espai 13, va ser la primera que vàrem visitar. Consistia en nombroses pantalles que enfocaven una persona i quan no xiulava un xiulava l'altre, tots com si fossin ocells.

Seguidament càrem tornar a baixar a una altra sala, per mirar els primers quadres de Miró a l'exposició. Destacava el quadre “el suïcidi”. Un cop vam tornar a pujar vàrem veure tot de quadres, uns més abstractes i altres més realistes. H i havia un gran nombre d'esbossos i projectes. A part d'obres pictòriques, hi havia nombrosos objectes, com paraigües, mobles transformats, ...

Després de fer un curt però intens passeig per la resta de les instal·lacions i veure altres destacats quadres (alguns de bons i altres una mica decepcionants com el de “Paisatge), va ser l'hora de reunió per marxar de Barcelona i tornar cap a Granollers.

4rt reenquadrament

4rt reenquadrament: S'ha seleccionat el tros de cel i terrats dels pisos. La mida de la foto és de 20 X 10 cm., i té una resolució de 72 píxels.

3er reenquadrament

3er reenquadrament:  Aquest reenquadrament, és el fragment de l'escala que hi ha a l'edifici de VOTV, davant del CTUG. És d'una mida de 3 X 14 cm. aproximadament. La seva resolució és de 72 píxels.

2n reenquadrament

Aquest és el segon reenquadrament. És un fragment horitzontal de les finestres que aparèixen a la fotografia. Els seu punt de vista és normal, i la composició són les finestres, la paret, i un tros de teulada. La seva mida és de 4 X 50 cm. aproximadament. La seva resolució és de 72 píxels.

1er reenquadrament

Aquest és el primer reenquadrament de la imatge general. Correspon a la nau que es veu al fons de la foto, i és el Taller Sarandaca. Diríem que té molta profunditat, no té aire, i la seva composició és la paret amb les finestres i altres elements secundaris. Té una mida de 25 X 25 cms. aproximadament, i una resolució de 72 píxels.

Fotografia del reenquadrament

A partir d'aquesta imatge, faré 5 sub-imatges, totes extretes d'aquesta(reenquadrament).

De l'exterior a l'exterior

Títol: De l'exterior a l'exterior

Enquadrament: Vertical

Enfocament: No té aire, i té una mica de profunditat, ja que perquè és veiés d'aprop la porta, vaig fer servir el zoom.

Il·luminació: En aquesta foto hi ha llum del sol, i també hi apareix una ombra a la paret del costat de la porta, que ara mateix no sé d'on devia venir.

Composició: El tema i element principal de la foto, és la porta, però si vaig fotografira-la, és perquè actualment no comunica amb cap habitació o interior d'edifici, si no amb l'exterior. A part d'ella, també hi ha paret de totxana pintada de color blanc i  blau a sota, i un terra ple de pedres i males herbes.

Punt de vista: Normal

Pla: Primer pla


Fora de camp: La porta i el seu conjunt, van ser el primer lloc en fixar-me el primer dia de classe, durant l'activitat de buscar 5 llocs curiosos i interessants de tot el recinte. Era un dijous a la tarda, a la classe d'audiovisuals, i la porta està situada entre la Tèrmica i el dipòsit de la Tèrmica.

Variació de material

Títol: Variació de material

Enquadrament: Vertical

Enfocament: És una imatge amb una profunditat mitja. Es va utilitzar el zoom per només fotografiar aquest tros en concret. No té aire.

Il·luminació: Hi ha llum natural, pròpia d'un dia ennuvolat. Si hagués fet sol, hi hagués hagut contrallum.

Composició: Podríem dir que aquesta capturació gràfica té diversos nivells, cadascun (o quasi) amb una material diferent. Tenim tuberies, la paret amb ciment i pintura, la paret amb totxo, i la finestra amb vidres. La gràcia de la composició és aquesta variació de material, totes de línies horitzontals.

Punt de vista: Un pèl contrapicat

Pla: Pla general


Fora de camp: La instentània va ser feta com la majoria de totes les altres, en una classe d'audiovisuals i en un dia ennuvolat. El lloc retratat, correspon a la nau en abandó que hi ha just davant del lateral del local dels Blaus.

Coet o xemeneia?

Títol: Coet o xemeneia?

Enquadrament: Vertical

Enfocament: La foto té una mica de profunditat, per apropar-se més a l'objecte, i té molt poc aire.

Il·luminació: El sol està apagat i emet molt poca llum. Una claror justa i prou

Composició: L'element principal de la instantània és la xemeneia, que la seva forma de coet, ha sigut el motiu per fer-li la foto. A part de la xemeneia, que ocupa la posició central a la foto, hi ha la façana de la nau amb les seves finestres, i alguna tuberia.

Punt de vista: Un pèl contrapicat

Pla: Pla general (potser un pla general seria si mostrés tota la xemeneia sencera)


Fora de camp: La xemeneia està situada al costat de la Tèrmica i davant de la futura sala de concerts. Era un dia de classe d'audiovisuals, que el cel estava amenaçant pluja, i qui avisa no és traidor.

L'autèntic món laboral

Títol: L'autèntic món laboral

Enquadrament: Vertical

Enfocament: No té profunditat, ja que no es va fer servir el zoom per apropar la imatge. Tindria una mica d'aire si la foto fos feta a l'exterior, però al ser a l'interior, no podem parlar d'aquest concepte.

Il·luminació: La foto és a l'interior d'un edifici, i la llum que hi ha passa per les finestres i portes que hi ha. Podrríem dir que la part superior, on la llum no hi arriba, s'enfosqueix, però en general hi ha motla llum. No hi ha llum artificial.

Composició: Aquesta foto, és la que més varietat d'elements té de les que he penjat. Però bàsicament són els mateixos. Tuberies, tubos i cables en gran quantitat, més les baranes, les escales de metall, la paret i el sostre. L'element principal que s'ha intentat captar és precisament això, la immensa quantitat de tuberies i altres objectes que hi ha.

Punt de vista: Entre normal i contrapicat

Pla: Pla general

Fora de camp: La imatge va ser feta en una visita que vam fer a la Tèrmica, en una classe d'audiovisuals. La Tèrmica és un dels llocs més emblemàtics de la fàbrica.