Dijous passat vàrem visitar l'exposició de la Sala Ciutat, en que hi havia exposades obres de quatre artistes granollerins, que des de fa temps s'agrupen sota el nom "Els Isards". Al primer pis hi havia combinades obres dels artistes Joan Batlles Pi i Xavier Vilageliu. El primer, posava títols peculiars, a les obres, i hi anava treballant a sobre i feia diferents capes. La majoria de quadres compartien una sèrie de característiques semblants. El segon artista, Xavier Vilageliu tenia exposats tot de quadres, en que tots hi havien objectes cuotidians enganxats, que es descontextualitzaven, i adquirien un nou significat. Segons l'autor, el que més li agradava al fer el quadre era saber que la seva obra tindria 1000 mirades diferents i 1000 interpretacions diferents.
Al pis del mig, hi havia exposada l'obra de Kiku Mena. Tot eren superfícies de cartró, esgarrapades i ratllades amb diferents eines, i pintades amb tons grisos i negres. Segons l'artista el que havia tardat per fer el quadre, eren els anys que portava siguent pintor, i no pas el temps que realment havia estat treballant amb la peça.
I per acabar, a l'últim pis, hi havia l'obra de Jordi Riera. El que ell creia que era important, era el joc de colors, i també la interpretació que en feia l'espectador, i no el procés. Hi havia fotografies, i a diferència dels altres, la seva obra eren escultures en volum. Una d'elles era una estructura de porexpan, amb una làmpara enreixada, i tot de ninots de fusta per sobre de l'estructura que intentaven arribar a la llum. A partir d'aquí la obra tenia un significat diferent per tothom. Una de les interpretacions era la representació d'una secta, i l'altre, la que en feia l'artista, era que de vegades lluitem molt per arribar a un objectiu concret i quan l'hem obtingut, què fem? ens cremem.
