Pàgines

divendres, 9 de desembre del 2011

Un cuento chino

COMENTARI SOBRE LA PEL.LÍCULA "UN CUENTO CHINO"


Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?

La vida monòtoma i grisa d'un home argentí, a la que de sobte se li afegeix una comèdia un pèl estranya.


Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

Escullo en Roberto, protagonista de la pel·lícula.
En Roberto és una persona sèria, que no està per bromes i dificilment l'espectador li veu un somriure a la seva cara. Tot i així, els seus insults característics que constament repeteix, fan arrencar el riure de l'espectador. Té una vida monòtoma que de seguida captem: es lleva a les 8 i esmorza pà amb cafè, tot deixant la motlla, va a la ferreteria, el seu negoci, i despatxa fredament als escassos clients que hi acudeixen. Per dinar o sopar sovint menja carn argentina. Per finalitzar el dia, s'en va a dormir a les 11 justes. La justificació del seu caràcter es deu al seu passat dur, que va haver de participar a la guerra obligatòriament i va perdre els seus pares. També col·lecciona notícies absurdes del diari, retallant-les i enganxant-les a un àlbum. Aquest personatge, que representa la monotonia i la seriositat, varia lleugerament al llarg de la pel·lícula, sobretot quan en diverses ocasions abandona el xinès o l'intenta fer fora però seguidament s'en penedeix, i això mostra que realment és una bona persona.

Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?

Un dels moments on hi ha un moviment més original és al principi, quan ens ensenyen per primera vegada la ferreteria. La càmera apareix invertida i gira 360º per estar en posició normal. Després es va acostant a la porta de la ferreteria i entra a dins a través del vidre de la porta. La resta de la pel·lícula, la càmera se situa a l'alçada dels ulls dels actors, i dóna sensació de realitat.

Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?

Sí, ja que la banda sonora no és present fins que apareix la Mari, la dona que està enamorada de Roberto. Vol per tant donar més importància a aquest personatge i a la relació que hi ha entre la dona i el protagonista.

Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

Una és quan en Roberto es troba per primer cop amb en Jun, el noi xinès. Em va cridar l'atenció que el protagonista estigués assentat a una cadira plegable i el cotxe al costat a la gespa del carrer veient com passaven els avions. També em va fer molta gràcia la primera conversa entre el Roberto i el Jun. I l'altra escena, que demostra el caràcter del Roberto, és quan el viatjant de l'empresa que li subministra els cargols, ve a la ferreteria i li dóna la comanda correcte i un regal, però en Roberto li rebutja contundentment.

Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

El final representa l'alliberament. Roberto aparca el cotxe al mig de la carretera, salta una tanca (simbolitzant que fa el que no ha fet mai) i s'adreça cap a Mari, que va vestida de vermell, el color de la passió.
I el títol és força escaient, ja que tot plegat és força improbable de que esdevingui real i per això li pertany la paraula “cuento”, i com que el factor alterant és en Jun, un xinès, es pot jugar amb la dita popular existent i el significat de la pel·lícula.


Creus encertada la manera com Un cuento chino ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com Buenos Aires?

En part sí, perquè ens mostra un cert grau de pobresa en alguns moments i la inneptitud dels policies i les ambaixades.

Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.

En general la quotidianitat de la pel·lícula i també el fet de que quan el Roberto llegeix un parell de notícies absurdes que acaben provocant la mort dels personatges, ell s'imagina que és una de les persones que formen part de la situació, juntament amb altres persones que o bé desitja (Mari) o bé li guarda rencor (el noi que sempre es queixa a la ferreteria).

Vídeo final d'en Namana

http://i1142.photobucket.com/albums/n609/Elebretan/namanadef.gif

dimecres, 9 de novembre del 2011

Projectes portada de nadal del 9nou

 La meva proposta de portada del diari el 9nou pel dia de Nadal, mostra una persona que és pobre, per la seva vestimenta, que escriu a una paret "JO NO TINC NADAL". Això significa que aquestes festes tant consumistes pels que poden consumir, no tenen massa sentit per les persones que no tenen riqueses, ja que no poden comprar regals (eix vertebrador de l'actual Nadal). La persona, pot significar que s'ha empobrit a conseqüència de l'actual crisi (desnonaments, atur, retallades,...)
 A sota hi ha escrit: "bones tisores i pròsper atur", substituïnt el típic "Bon Nadal i pròsper any nou". Això fa referència a la complicada situació que viu la població catalana i la gent de la resta de països. "Pròsper atur" perquè sembla que l'atur no hagi d'anar a menys, sinó tot el contrari, que prosperi, i "bones tisores" perquè per retallar tants serveis bàsics com els que s'estan retallant, es necessiten unes "bones tisores".


Finalment he triat la foto amb les lletres en blanc. La resta han quedat enrere.                                                                                       



divendres, 7 d’octubre del 2011

Projecte Namana

Es veuen els dos ulls del Namana, dibuixats per ordinador.
S'amplia la visió d'un dels dos ulls, i es veu que comença a produir llàgrimes.
Es veu com li cauen les llàgrimes i la imatge mostra només el descens de la gota en solitari.
Quan arriba al mar i entra en contacte amb la superfície, produeix unes petites ones i el mar reflecta els estels del cel.
Primer havíem pensat fer aquesta última part de la següent manera:
  -Agafar paper de celofana de color blau perquè representi el mar.
  -Fer forats molt petits a una cartolina, col·locar-la a sota del paper de celofana, i encendre un llum per sota de la cartolina enfocant cap amunt perquè al grabar o fer les fotos des de dalt, es vegi llumetes sota el paper que representin les estrelles reflectides al mar.
Però ara creiem més oportú fer-ho també amb ordinador. Fer una foto del paper de celofana, i amb el photoshop afegir-hi les estrelles, i fer l'efecte de la gota caient. Així tindríem tota l'escena feta amb ordinador.

divendres, 30 de setembre del 2011

Xapes: model 3


En aquesta xapa hi apareixen dos braços amb un dit a cada mà assenyalant el sentit i la lletra per on es pot començar a llegir la frase "NOCONTRALART".

Xapes: model 2



En aquesta xapa hi apareix com a imatge principal una famosa obra de Banksy, però en aquest cas en contes de tenir a la mà un ram de flors, hi té un pot de pintura que és a punt de ser llençat. La figura té diversos regalims i esquitxos de pintura. Simbolitza l'art (en aquest cas la pintura) com a arma o forma d'atacar.

Xapes: model 1



Aquests són els primers models de xapes que he fet pel club de palíndroms. Un palíndrom és una paraula o una frase que s pot llegir en diferents sentits. En aquest cas, la frase és "NOCONTRALART" (No contra l'art), i té dos lletres i dos sentits diferents per començar a llegir-la.

dimecres, 15 de juny del 2011

Ressenya del Caixa Fòrum

Dijous 2 de juny vàrem anar a veure l'exposició "L'efecte del cinema. Il·lusió, realitat i imatge en moviment. Somni", al Caixa fòrum de Barcelona, situat a una antiga fàbrica tèxtil modernista.
Vam començar amb una petita explicació del que és l'espai, i del que havia sigut. Seguidament, vàrem tenir l'oportunitat d'escoltar música, mirar revistes, jocs i llibres arxivats a la biblioteca de l'edifici. També vam poder fer-nos el carnet de soci que permet endur-se'n material a casa.
Després vam anar a veure l'exposició abans esmentada. Estava al primer pis, i tractava el món dels somnis. Era com entrar en un nou univers. Hi havia muntatges de vídeo, com el d'un paisatge idíl·lic, tranquil, que tot i patir una tempesta de meteorits amb foc, seguia la calma en tot moment. L'obra que més èxit i més vista va ser de tota l'exposició va ser una sala completament fosca, amb un focus que enfocava a una paret i màquines que desprenien fum artificial. Tot plegat provocava una sensació realment curiosa i agradable alhora. Després d'acabar de veure aquesta curiosa planta, (que si no anaves amb un guia era fàcil perdre's per les seves sales i foscos passadissos) vam tenir temps lliure. Vàrem pujar a dalt el terrat, que tenia unes formes abonyegades.

dilluns, 23 de maig del 2011

meridià granollers anys 70: ART DE CONCEPTE I ACCIÓ

El dijous passat vam anar a veure una exposició que volia mostrar la capitalitat de l'art conceptual que va tenir Granollers als anys 70. Vam començar amb una explicació informativa sobre el Granollers dels anys 70, explicant-nos la situació social, política, cultural. Després d'això vam pujar cap al segon pis, on vam veure fotos de les obres fetes per artistes de l'època. També hi havia reproduccions d'algunes d'elles, com l'escultura de "marbre" amb el flourescent. Un dels artistes a destacar era Jordi Benito, que feia sessions fotogràfiques on es veia com tranformava un objecte. També a la mateixa planta hi havia la plantilla amb que es va anar a un concurs de pintura ràpida a Mataró, per aportar quelcom innovador i qu trenqués amb les regles clàssiques de la pintura. Una gran quantitat de granollerins van fer el seu quadre amb la mateixa plantilla i van guanyar el 2n premi.
A la tercera planta hi havia fotos de la visita de Dalí a Granollers i els famosos "Happenings". I ja per acabar, al primer pis hi havien tres projeccions contínues. En una sortia un home imitant sorolls de màquines d'escriure amb la boca. A l'altra, un home recitant paraules curioses, i per acabar un pintor pintar un retrat amb aigua, la qual cosa s'assecava i havia de tornar a començar.

dijous, 3 de febrer del 2011



















Cul de l'ampolla de Coca-cola en moviment




















Mà amb llapis en moviment














Mà i despertador















Laca en moviment














Mà dibuixant














Cara i mandíbula
  














Mans mogudes

Pràctiques d'escànner

                                         Bossa de plàstic                                                                                                                              


 



















Serp de goma


















Cartró ondulat



















Corda




















Tovallola













USB's


 


















Cinta penjada des d'un forat d'una caixa de sabates


















Cargador de mòvil penjat d'una caixa de sabates



















Cara amb plàstic.


















Mà amb plàstic
Mà                                                                                                                                                        

Braç                                                                                                                                                    

dimarts, 18 de gener del 2011

Christian Boltanski, Yoko Ono, Eugènia Balcells, Juan Valdés Leal

Christian Boltanski: Cineasta, escultor i fotògraf francès, conegut per les seves instal·lacions








Yoko Ono: És considerada una de les artistes que més influència va tenir a la creació de la cultura punk.


 

Eugènia Balcells: Artista d'instal·lacions, fotògrafa, escultora, i especialment realitza obres sonores. 
"Mapes sonors"




Juan de Valdés Leal: Pintor sevillà del segle XVI, que manifestà el més pur estil  barroc a les seves primeres obres. Té un estil de pintura naturalista i sovint mostra també una tendència tenebrosa.       
    "Finis Gloriae Mundi"


Dora Garcia, Sophie Calle, Stan Douglas i Tony Oursler.

Dora Garcia: La majoria seves obres reflexionen sobre la condició social i femenina. 














"El reino": El nom és donat a que un museu, per a la ment d'un artista, és el regne, el paradís, el lloc dels somnis on desitgen arribar, exposar. És un projecte curiós, en el qual hi forma part el museu i  la seva informació del funcionament, ja sigui donada pel propi museu o per uns "agents misteriosos" que es fan passar per funcionaris del museu.


Sophie Calle:

Foto de l'artista





                    









"Les dourmeurs": Obra fotogràfica i col·laboracionista que consistia en que durant una setmana tot un seguit de persones escollides a l'atzar havien de dormir a casa de l'artista i ser fotografiades a diverses hores i entrevistats a canvi de rebre l'esmorzar.
















" El Bronx": Obra fotogràfica i col·laboracionista que es va realitzar al barri "getho" Bronx de Nova York i que va consistir en preguntar a un nombre de persones on anirien si podessin marxar de barri. La resposta anava acompanyada d'una fotografia amb la persona davant del lloc del barri que és o ha sigut més important per ell o ella.


Stan Douglas: Fotògraf, i artista d'instal·lacions. També ha gravat diverses pel·lícules


 L'artista fotografiat.










 
 Stan Douglas "Detroit Pictures" @ Hamburger Bahnhof



Tony Oursler: Videoartista, músic, performer, i realitzador d'instal·lacions, com Stan Douglas. La seva obra més coneguda és la projecció de cares que parlen sobre pantalles en forma de bola. Dóna un toc d'umor i satíric a la majoria de les seves obres.

 
"We have no free Will"