Guió tècnic i literari.

Tant el guió literari com el guió tècnic, són dos dels processos o afegits que s'inclouen en el que serà el guió definitiu d'una obra audiovisual. Així doncs hi ha els següents passos per elaborar un guió: la ideia, la sinopsi, el guió literari, el guió tècnic, el guió il·lustrat i el guió animat. Vegem en què consisteixen els dos tipus de guions:

Guió Literari: Narra la pel·lícula en termes d'imatge (descripcions) i so (efectes i diàleg), i està dividit en actes i escenes. Té requeriments de format, que van des de la tipografia a utilitzar fins als marges i distincions com els canvis d'escena, si l'acció succeeix en interiors, exteriors, de dia o de nit. També se separa clarament el diàleg dels personatges de la resta de l'acció. Teòricament, si es segueixen les normes d'escriptura, se suposa que una pàgina de guió correspon a un minut de pel·lícula. Això és de gran utilitat per a saber la durada aproximada que tindrà un projecte.

Guió Tècnic: Aquest guió, que també es diu guió de rodatge o script, afegeix al guió literari una sèrie d'indicacions tècniques per a que tots els membres de l'equip tècnic (des d'autors fins a productors) puguin treballar. Especifica sobre el paper tot allò que s'ha de veure i escoltar durant la projecció i en el mateix ordre d'aparició: il.luminació, posició de la càmera en cada moment, moviments, evolució dels intèrprets, decoració, música per a cada presa, efectes... Es presenta en dues columnes: una per a imatge i una per a so.

Bruce Nauman

A partir de la visita al museu de Granollers per veure l'exposició de Vacca, van sorgir diversos noms d'artistes, i de moviments artístics. Estem parlant de Marcel Duchamp (Dadaisme), J. Beuys (Art conceptual), B. Nauman (Body art, videoart) i D. Gordon.

Bruce Nauman: Va néixer a Estats Units el 6 de desembre de 1941. Té una tècnica de treball molt variada (escultura, dibuix, isntal·lació, neó,...). És reconegut com un dels artistes vius més importants del món. Presenta la seva obra d'una manera juganera, i s'interessa en la natura de la comunicació i els problemes del llenguatge.

Body art: El body art o el videoart va néixer als Estats Units el 1965 a la mà del coreà Nam June Paik i és la utilització de mitjans electrònics (analògics o digitals) amb una finalitat artística. Ha estat important amb la realització dels curts. El videoart, no té perquè tenir ni diàleg ni actors, tot al contrari.

Josep Beuys

A partir de la visita al museu de Granollers per veure l'exposició de Vacca, van sorgir diversos noms d'artistes, i de moviments artístics. Estem parlant de Marcel Duchamp (Dadaisme), J. Beuys (Art conceptual), B. Nauman (Body art, videoart) i D. Gordon.

Josep Beuys:  Va néixer el 1922 a Krefeld (Alemanya) i va morir el 1986. Es va dedicar al dibuix, a l'escultura i la Instal·lació, i també va destacar per les seves performances. Beuys va aportar la idea d'una "estructura social" i va defensar un art amb implicacions polítiques i preocupacions ecològiques.

Art conceptual: L'art conceptual és un moviment artístic en el que el concepte o la idea preval sobre els aspectes estètics o materials, i en molts casos la idea és l'obra en si mateixa. L'art conceptual és un tipus d'art que pretén la desmaterialització de l'obra artística. Va néixer a partir dels anys 60, com a reacció contra el formalisme.

Marcel Duchamp

A partir de la visita al museu de Granollers per veure l'exposició de Vacca, van sorgir diversos noms d'artistes, i de moviments artístics. Estem parlant de Marcel Duchamp (Dadaisme), J. Beuys (Art conceptual), B. Nauman (Body art, videoart) i D. Gordon.

Marcel Duchamp: Va ser un escultor i pintor francès nascut a Sena Marítim el 28 de juliol de 1887, i va morir a Neuilly-sur-Seine el 2 d'octubre de 1968. Va néixer dins d'una família d'artistes. Duchamp és un artista que va revolucionar la concepció de l'art al segle XX. La seva obra és heterogènia i complexa i seria irreductible a un únic moviment artístic, ja que la seva obra travessa les més diverses avantguardes de principis de segle, com el futurisme, el cubisme, Dadà i el surrealisme. El 1913, Duchamp va viatjar als Estats Units, però no va ser fins el 1955 que no va obtenir la nacionalitat. Allà va presentar la seva obra Nu descendant un escalier («Nu baixant una escala») que va causar tant furor com escàndol. És una obra futurista. Va estar apartat de la pintura durant uns anys, la qual va fer escultures d'objectes quotidiants.Probablament la seva obra més rica i estranya, i alhora la més complexa, és Mariée mise à nu par ses célibataires, même coneguda popularment com el Gran Vidre, realitzada sobre un pannell de vidre.
Els últims anys de la seva vida els va passar fent una obra pel Museu de Belles Arts de Filadèlfia.

Dadaisme: Moviment artístic creat a Europa entre 1916 i 1925, precedent del surrealisme. El moviment es va caracteritzar per una postura nihilista, anàrquica irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals. Per als dadaistes res del que havia fet la humanitat era valuós, ni el propi art.

Visita a la fundació Miró: Tapís de la Fundació.

Nom de l'obra: Tapís de la Fundació
Any: 1979
Artista: Joan Miró
Material: Llana
Dimensions: 750 x 500 cm.

He triat aquesta obra pel primer impacte que vaig rebre al veure-la. Impressionava molt trobar-se amb aquest tapís gegant al començament de l'exposició. És de les úniques obres que em van agradar o impressionar, perquè la majoria dels quadres, no satisfeien el meu gust. Sempre he trobat difícil treballar amb tela i cosir, per tant em va cridar força l'atenció.L'obra mostra els 5 colors més abundants amb que Miró treballava (blau, vermell, groc, verd i negre). El contingut del tapís podria ser molt divers. Jo hi veig un gos, però també hi poden haver alhora altres formes animals o humanes.

2 Quatre fotografies amb el mateix punta de vista amb quatre distàncies focals diferents

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

OBJECTIU

OBERTURA DIAFRAGMA

VELOCITAT D'OBTURACIÓ

ALTRES FACTORS

És un pla de detall del recipient. Totes les fotos són d'un punt de vista normal.

He fet servir el zoom per arribar a enfocar l'objecte.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

És un pla general del recipient.

No he fet servir tant el zoom com l'anterior. Només per acostar l'objecte.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

És una vista més general que l'anterior. Tot i centrar-se en l'objecte principal, s'aprecia més el voltant.

També he utilitzat el zoom, però en aquest cas molt poc.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

És un entremig de la primera fotografia i la segona, ja que l'objecte ocupa tot l'espai però no el passa. És un primer pla.

Com les altres, també he ampliat amb el zoom la imatge.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

3 Quatre fotografies amb diferents profunditats de camp regulades a través del diafragma

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

OBJECTIU

OBERTURA DIAFRAGMA

VELOCITAT D'OBTURACIÓ

ALTRES FACTORS

És un pla de detall de l'interior del recipient. És picat

He fet servir el zoom per arribar a enfocar l'objecte.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

És un pla general de l'objecte. És picat

He fet servir una mica de zoom.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

És una vista de tot l'objecte, en una vista normal

He utilitzat força el zoom per apropar-me al recipient.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

És una vista general. Tot i centrar-se en l'objecte principal, s'aprecia més el voltant.

No he fet servir el zoom per fer la foto.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He utilitzat el “macro”, perquè no es veiés borrós ni desenfocat.

4 Tres fotografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

OBJECTIU

OBERTURA DIAFRAGMA

VELOCITAT D'OBTURACIÓ

ALTRES FACTORS

<> 

És una vista de l'objecte moguda, en un punt de vista normal.

Com a moltes altres, he fet servir el zoom per apropar.

F 8

4''

No he utilitzat el macro. La foto desprèn una sensació de mal als ulls.

És una vista de l'objecte moguda, en un punt de vista normal.

És si fa no fa com la primera.

F 3,2

100

No he utilitzat el macro. La foto desprèn una sensació de mal als ulls.

És una vista de l'objecte moguda, en un punt de vista normal.

He fet servir el zoom més o menys com a la primera i la segona.

F 4

8

No he utilitzat el macro. La foto desprèn una sensació de mal als ulls.

5 Quatre fotografies fent proves utilitzant i no utilitzant alternativament el flaix

 

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

OBJECTIU

OBERTURA DIAFRAGMA

VELOCITAT D'OBTURACIÓ

ALTRES FACTORS

És una vista de tot l'objecte, en una vista normal.

He fet servir el zoom per apropar-me al recipient.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir el macro.

És una vista de tot l'objecte, en una vista normal.

Com l'anterior, ja que era des de la mateixa posició i el mateix zoom.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir el flash i el macro.

És una vista diagonal en un primer pla i picat del recipient.

He fet servir el zoom.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir el macro.

És força semblant a l'anterior, però vertical.

Per tant, com a l'anterior també he utilitzat el zoom.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir el flash i el macro.

6 Altres proves per a conèixer tots els mecanismes de la càmera

DESCRIPCIÓ FOTOGRAFIA

OBJECTIU

OBERTURA DIAFRAGMA

VELOCITAT D'OBTURACIÓ

ALTRES FACTORS

És un primeríssim pla horitzontal de l'interior i l'exterior del recipient.

Quasi no he utilitzat el zoom. M'he acostat molt a l'objecte.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir només el macro per enfocar el fons i desenfocar el davant.

És un primeríssim pla horitzontal de l'interior i l'exterior del recipient.

Només he utilitzat el zoom que el super macro m'ha permès. M'he acostat molt a l'objecte per aconseguir el contrast.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir el super macro per enfocar el davant i desenfocar el darrere.

És un pla general del recipient amb un punt de vista normal.

He fet servir el zoom per aportar una vista complerta de l'objecte.

Ho he fet amb el mode Luz Natural , i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Luz Natural , i per tant no es veu.

He canviat de mode.

És un pla general del recipient amb un punt de vista normal.

He fet servir el zoom per aportar una vista complerta de l'objecte.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

Ho he fet amb el mode Auto, i per tant no es veu.

He fet servir el “UP “ per fer una foto amb més claror.

És una vista picada de l'objecte, molt clara.

Es veu un tros de taula al voltant del recipient, per tant m'hi he acostat, però no massa.

F 2,8

10

He posat el mode S. com menys velocitat d'obturació, més claror.

És una vista picada de l'objecte, molt fosca

També he fet servir el zoom. Una mica més que l'anterior.

F 2,8

160

He posat el mode S. Com més velocitat d'obturació més foscor.

Visita al Museu de Granollers

En la visita de l'exposició "Entre la destresa i el desastre" de Vicenç Vacca, només hi havia exposada una obra. El seu nom era: Vincenzo Succo Marconi, (Vincenzo=Vicenç, Succo= nom italià ja que la seva família era italiana, i Marconi= creador de la ràdio, objecte principal de l'obra). L'obra consistia en en un marc típic de quadre amb tres reproductors de cd's i tres radiotransistors modificats electrònicament, tots ells penjats amb fil-ferro. Emitien sons diferents i descoordinats: un gos bordant, un cotxe de carreres, i un violí. Les tres mini-ràdios emitienles següents emissores: la cope, la ser i Catalunya Ràdio. Va explicar que va triar aquestes emissores perquè les dues primeres informen des des d'un punt de vista feixista, i Catalunya Ràdio neutral. Una forma de veure com la societat manipula la informació.
Després de veure l'obra, vàrem fer un debat amb Vicenç Vacca, i vam estar debatint sobre què és l'art i sobre la reputació que tenen els artistes avui en dia.

Benet Rossell

La visita guiada per l'exposició  de Benet Rossell va començar amb tot de rodets de pel·lícula, que Rossell agafava i hi pintava a sobre. El que acostumava a pintar eren figures humanes que estaven creades a partir de lletres xineses. Després projectava les pel.lícules, i a mesura que avançava apareixien lletres i dibuixos. Els rodets o bé els comprava a "mercadillos", o agafava els que estaven a la brossa.
A la següent sala hi havia tot de quadres de Rossell de diferents mides, tots embolicats, la qual es podien consultar llurs preus. Just davant hi havia una petita habitació en que es projectava un vídeo de Rossell i un company seu que apareixien fent accions surrealistes i sense cap significat per París, com passejar pel carrer sobre un cavall petit.
L'última sala, hi apareixien tres projeccions de vídeo. Les dues primeres, són unes grabacions d'un minut d'una càmera instal·lada a les Rambles de Bcn. Una era dels anys 70, i l'altre del 2009. Van ser gravades el mateix dia, el mateix mes i la mateixa hora i des del mateix lloc dels dos anys respectius. Comparava el moviment de les Rambles de les 9 del matí. La tercera projecció era una grabació de la font de Canaletes, i la guia ens va explicar que veure aigua a aquesta font, per un barceloní/na és força curiós. La grabació ens mostra la gran quantitat de gent que malgrat ser aigua de baixa qualitat, hi ompla ampolles i hi veu aigua.

Còmic