Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
La vida monòtoma i grisa d'un home argentí, a la que de sobte se li afegeix una comèdia un pèl estranya.
Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Escullo en Roberto, protagonista de la pel·lícula.
En Roberto és una persona sèria, que no està per bromes i dificilment l'espectador li veu un somriure a la seva cara. Tot i així, els seus insults característics que constament repeteix, fan arrencar el riure de l'espectador. Té una vida monòtoma que de seguida captem: es lleva a les 8 i esmorza pà amb cafè, tot deixant la motlla, va a la ferreteria, el seu negoci, i despatxa fredament als escassos clients que hi acudeixen. Per dinar o sopar sovint menja carn argentina. Per finalitzar el dia, s'en va a dormir a les 11 justes. La justificació del seu caràcter es deu al seu passat dur, que va haver de participar a la guerra obligatòriament i va perdre els seus pares. També col·lecciona notícies absurdes del diari, retallant-les i enganxant-les a un àlbum. Aquest personatge, que representa la monotonia i la seriositat, varia lleugerament al llarg de la pel·lícula, sobretot quan en diverses ocasions abandona el xinès o l'intenta fer fora però seguidament s'en penedeix, i això mostra que realment és una bona persona.
Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
Un dels moments on hi ha un moviment més original és al principi, quan ens ensenyen per primera vegada la ferreteria. La càmera apareix invertida i gira 360º per estar en posició normal. Després es va acostant a la porta de la ferreteria i entra a dins a través del vidre de la porta. La resta de la pel·lícula, la càmera se situa a l'alçada dels ulls dels actors, i dóna sensació de realitat.
Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
Sí, ja que la banda sonora no és present fins que apareix la Mari, la dona que està enamorada de Roberto. Vol per tant donar més importància a aquest personatge i a la relació que hi ha entre la dona i el protagonista.
Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
Una és quan en Roberto es troba per primer cop amb en Jun, el noi xinès. Em va cridar l'atenció que el protagonista estigués assentat a una cadira plegable i el cotxe al costat a la gespa del carrer veient com passaven els avions. També em va fer molta gràcia la primera conversa entre el Roberto i el Jun. I l'altra escena, que demostra el caràcter del Roberto, és quan el viatjant de l'empresa que li subministra els cargols, ve a la ferreteria i li dóna la comanda correcte i un regal, però en Roberto li rebutja contundentment.
Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?
El final representa l'alliberament. Roberto aparca el cotxe al mig de la carretera, salta una tanca (simbolitzant que fa el que no ha fet mai) i s'adreça cap a Mari, que va vestida de vermell, el color de la passió.
I el títol és força escaient, ja que tot plegat és força improbable de que esdevingui real i per això li pertany la paraula “cuento”, i com que el factor alterant és en Jun, un xinès, es pot jugar amb la dita popular existent i el significat de la pel·lícula.
Creus encertada la manera com Un cuento chino ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com Buenos Aires?
En part sí, perquè ens mostra un cert grau de pobresa en alguns moments i la inneptitud dels policies i les ambaixades.
Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
En general la quotidianitat de la pel·lícula i també el fet de que quan el Roberto llegeix un parell de notícies absurdes que acaben provocant la mort dels personatges, ell s'imagina que és una de les persones que formen part de la situació, juntament amb altres persones que o bé desitja (Mari) o bé li guarda rencor (el noi que sempre es queixa a la ferreteria).
